Aquí
us deixo la primera entrega de biografíes d’ escriptors i dibuixants famosos.
Disfrute-ho!!!!!!!
Stanley
Martin Lieber, més conegut com a Stan Lee (Nova York 28
d'octubrede 1922) és un escriptor, editor i productor estatunitenc. Encara
que ha treballat amb molts autors, és la seva feina amb Steve Ditko i
amb Jack Kirby la que li ha donat
la fama: va ser amb ells que va crear personatges com Spiderman, Els 4
fantàstics, X-men, Hulk, El poderós Thor, Daredevil o El doctor extrany,
introduint així la complexitat de caràcter i personalitat en el món del
còmics de Superherois. A més a més va ser durant anys el cap de Marvel
còmics, la casa de les idees.
Stan
Lee va néixer a la ciutat de Nova York a l'apartament dels seus pares
(uns immigrants jueus de Romania anomenats Celia Solomon i
Jack Lieber), a la cantonada de la West End Avenue i el carrer 98,
a Manhattan.
Quan
Lee tenia vuit anys va néixer el seu únic germà, Larry Lieber. Les
mudances van continuar, portant-los a viure al Bronx, on Lee va cursar la
secundària. Ja en aquesta època era un lector voraç i un escriptor aficionat, i
fins i tot va arribar a treballar escrivint necrològiques per a una agència de
notícies i ressenyes de premsa per al National Tuberculosis Center, entre
moltes altres feines.
El 1939,
amb 16 anys, es va graduar. El seu oncle Robbie Solomon era el cunyat de
l'editor de revistes pulp i còmics Martin Goodman, gràcies a la
qual cosa Lee va entrar d'assistent a la nova divisió de la companyia de
Goodman: Timely Comics (anys després, a la dècada dels 60,
Timely es va convertir en Marvel Comics). L'editor, Joe Simon, el va
contractar, tot i que no està clar com va anar: a la seva biografia Excelsior!
The Amazing Life of Stan Lee diu que va ser pel seu oncle que va començar
tot; però en algunes conferències ha dit que va veure un anunci al diari i que
ni tan sols sabia que publicaven còmics.
El 1941 es
va publicar el primer treball del jove Stanley Lieber: Captain
America Foils de Traitor's Revenge, al número 3 de Captain America
Comics. Ja utilitza el pseudònim d'Stan Lee. Segons ha confessat en alguna
ocasió, la seva intenció era mantenir el seu nom real per a propòsits més
"literaris". Pel que fa al còmic en qüestió, Lee va introduir-hi el
famós escut del Capità, tota una icona del personatge.
Aquest
mateix any Lee ja va crear el seu primer personatge: Destroyer, al número 6 de
Mystic Comics, corresponent a l'agost de 1941. El mateix mes van aparèixer Father
Time a Captain America Comics i Jack Frost a USA Comics.
Pocs
mesos després una baralla entre Goodman i Simon acaba amb la dimissió d'aquest
i del seu segon, Jack Kirby, i Goodman nomena Lee, amb només 19 anys, nou
editor. El seu talent pels negocis va resultar ser tan gran que es va mantenir
al càrrec fins que al 1972 succeí Goodman.
El 1942 Lee
va ingressar a l'exèrcit, on es dedicà a escriure manuals i eslògans i a
dibuixar.
El 5
de desembre de 1947 es va casar amb Joan Clayton, amb la que
el 1950 va tenir una filla, la Joan Celia, "J.C.".
El 1953 van tenir una altre filla, Jan, que va morir al cap de tres
dies.
Els anys
50, quan la companyia era coneguda com Atlas Comics, Lee va escriure
històries de tots els gèneres, des de terror fins a western, passant pel
romàntic i la ciència ficció. Això el va portar a un desencant amb la seva
trajectòria fins a plantejar-se, a finals de la dècada, abandonar. Però
aleshores va arribar el que s'anomena la "Revolució Marvel"
L'èxit
de DC Comics a finals dels 50 amb els còmics
de Flash i La Lliga de la Justícia van fer que Goodman
encarregués a Lee de crear un altre "súper equip". Paraleŀlament, la
dona de Lee l'animava a escriure el que realment l'interessava. I Jack
Kirby li proposava crear superherois amb problemes que no poguessin
resoldre amb els seus poders, problemes com ara de diners o de relacions
personals. El resultat van ser Els 4 Fantàstics.
L'èxit
immediat i absolut del grup va fer que els seus creadors comencessin a treure
tota una nova sèrie de personatges. Amb el propi Kirby, Lee va
crear Hulk, Iron Man, El Poderós Thor i X-Men;
amb Bill Everett el Daredevil; i amb Steve
Ditko el Doctor Estrany i el personatge més famós de la Marvel: Spiderman.
Però
la revolució Marvel va anar més enllà dels personatges, tractant la mateixa
relació entre els lectors (la comunitat de fans) i l'autor. Va ser Lee qui va
introduir una pràctica avui molt habitual, com és la d'incloure en la splash
page inicial un rètol amb els noms, no només del guionista i el dibuixant, sinó
també de l'entintador i el retolista. A més, cada publicació incloïa notícies
sobre l'entorn Marvel en un estil amistós i senzill.
Durant
aquesta dècada dels 60, Lee va estar implicat en la creació de la major part de
les sèries de Marvel. A més a més, feia de moderador en la secció de cartes
dels lectors, i va escriure una columna mensual anomenada Satan's Soapbox.
Lee
va utilitzar un sistema de creació, no inventat per ell, però sí popularitzat,
que degut al seu èxit va passar a anomenar-se el "sistema Marvel":
consistia en la creació d'una idea original entre Lee i el dibuixant que,
posteriorment, Lee redactava en una breu sinopsi (més que no pas un guió) pel
seu compte; d'acord amb aquesta sinopsi, el dibuixant feia les pàgines que
hagués de tenir la història; a continuació, Lee hi escrivia els globus; i,
finalment, s'entintava i s'hi donava color, si era el cas. És a dir, que ambdós
creadors eren co-guionistes.
Una
conseqüència d'aquesta forma de treballar és que el crèdit de molts dels còmics
Marvel de l'època està força discutit, i que molts historiadors considerin que
autors com Ditko o Kirby no van ser tan reconeguts com mereixien. Com a
exemple, hi ha la disputa pel personatge de Spiderman entre Lee i Ditko, que de
moment sembla haver acabat amb el reconeixement de la co-creació del personatge
als crèdits de les peŀlícules de Sam Raimi.
A
banda de polèmiques, el baby boom de la segona postguerra mundial va proveir
els còmics de Lee d'un massiu públic adolescent que va connectar amb els seus personatges.
El
1971 molts historiadors consideren que Lee va canviar el Comics Code de facto.
El departament de Salut, Educació i Benestar del Govern dels EUA li va demanar
que fes una història sobre els perills de les drogues, i Lee va fer una
història en tres parts on el millor amic de Peter Parker, l'alter ego de
Spiderman, es feia addicte a les pastilles. La història havia de sortir als
números 96 a 98 de la revista Amazing Spider-Man, però l'autoritat responsable
del Comics Code (la Comics Code Authority, CCA) la va refusar perquè hi sortia
el consum de drogues, considerant irrellevant el context de la història. Lee,
amb el consentiment del seu cap, va publicar el còmic sense el segell de la
CCA. Els còmics es van vendre bé i van guanyar premis per la seva tasca de
conscienciació social, i la CCA va acabar per relaxar el Comics Code per
permetre, entre d'altres coses, l'aparició de les drogues en contexts en què se
les presentés com a negatives.
A
més, Lee va defensar l'ús del còmic com a eina de denúncia social, apareixent
en les seves obres sovint denúncies del racisme i l'homofòbia. I, a diferència
d'altres editorials adreçades al públic juvenil, Lee va incorporar un lèxic més
sofisticat als seus diàlegs. En referència a això, el propi Lee ha arribat a
dir: "Si un noi ha d'utilitzar el diccionari, no és el pitjor
que podria passar".
Als
anys 70 Stan Lee va esdevenir la cara visible de la Marvel i, mica en mica,
tota una icona popular. Va participar en convencions de còmic per tota la
geografia dels EUA i va donar conferències en diferents universitats. El 1981
va mudar-se a Califòrnia per desenvolupar les adaptacions a cinema i televisió
dels personatges Marvel. Allà va conèixer l'advocat Peter Paul, que va
aconseguir un contracte de no exclusivitat amb la Marvel per primera vegada en
la vida de Lee, gràcies a la qual cosa ha pogut desenvolupar des del 1998 un
nou projecte de superherois, ara a Internet, sota el nom de Stan Lee Media.
Malauradament,
l'any 2000 es va descobrir un frau per part de Peter Paul i un directiu,
Stephan Gordon, i l'any següent l'empresa va fer fallida i gairebé va
desaparèixer. Paul va fugir al Brasil, d'on va ser extraditat, jutjat i
condemnat. Lee, però, mai va ser implicat en l'afer.
Al
nou mil·lenni, Lee ha treballat per la gran rival de la Marvel, la DC, traient
la línia Just Imagine..., en la qual va repensar els grans herois d'aquesta
editorial, com ara Superman, Batman o Wonderwoman.
L'any
2005 va guanyar un plet contra la Marvel Comics pels drets de les adaptacions
al cinema dels seus personatges. Això no obstant, la seva relació amb la
"casa de les idees" no es va deteriorar, i l'any següent van
commemorar junts el seu 65è aniversari traient una línia de còmics en què el
propi Lee interactuava com a personatge amb les seves creacions. Però un nou
plet sobre es drets dels personatges va sorgir, i el 2007 la Stan Lee Media va
aconseguir guanyar la co-propietat dels personatges i una indemnització de 5
bilions de dòlars.
.jpg)
